Quants cops has sentit avui la paraula crisi? No ens en podem desempallegar. Demanes una sopa i allà la tens. Desafiant, la molt punyetera. Doncs, ja posats, més val obrir bé la boca i empassar-la. Si no, serà ella qui se'ns menjarà a nosaltres.
dimarts, 2 de desembre del 2008
Si trobes la crisi a la sopa, menja-te-la
Quants cops has sentit avui la paraula crisi? No ens en podem desempallegar. Demanes una sopa i allà la tens. Desafiant, la molt punyetera. Doncs, ja posats, més val obrir bé la boca i empassar-la. Si no, serà ella qui se'ns menjarà a nosaltres.
dimecres, 12 de novembre del 2008
Bravo, Corleone!
Un menú per 3 €. Sí senyor! Al restaurant Don Corleone de Calella es pot menjar bé i moooolt baratet (només els dilluns, això sí). Sis primers plats i sis de segon a escollir, i postres. Inclou pa i beguda. El trobareu just al costat de l'Ajuntament.
dilluns, 3 de novembre del 2008
Sopa de pedres
Senyores i senyors, nens i nenes, tot seguit un conte popular amb missatge profund: la solidaritat i l'esforç col·lectiu ajuden a combatre la fam en temps de guerra.
"En un país en guerra, un soldat ferit i cansat estava buscant un lloc on poder-se recuperar. Després de caminar molta estona, va arribar a un poblet que semblava mig abandonat. Totes les cases s'alçaven al voltant d'una plaça rodona. I vet aquí que el soldat trucà la porta de la casa que semblava més nova. Al cap d'una estona, li mig obrí la porta una dona que duia un nen als braços.
- Podríeu atendre un pobre soldat, ferit de guerra?
- Aneu-vos-en d'aquí! - féu la dona -. Que no sabeu que en aquest poble passem fam i necessitem de tot? El poc que tenim cal que ho donem als nostres fills!
El pobre soldat ho anà intentant de casa en casa. Però la resposta sempre era la mateixa: NO!
Molt desanimat, i a punt de marxar del poble, va sentir les veus d'unes noies joves que provenien del riu. El soldat tingué una idea.
- Hola noies! Què feu?
- Rentem la roba de les nostres famílies. Ho fem amb sorra i aigua perquè no tenim detergents. I, a més a més passem una gana ...
- Mira que bé! Doncs jo us puc fer una sopa boníssima. Sí, una sopa de pedres!
- Una sopa de pedres? -Les noies es van posar a riure perquè es pensaven que el soldat estava boig- I com la faràs aquesta sopa?
- Que ho voleu veure? Sí? Doncs veniu a la plaça, que us ensenyaré a fer-la.
Les noies seguien el soldat disposades a prendre-li el pèl una estona. Quan arribaren a la plaça ...
- Primer necessito una olla gran i vella!
- A casa en tinc una! - digué la noia més riallera -.
El soldat omplí l'olla amb aigua i començà de posar-hi pedres, moltes pedres i de diverses menes. Quan feia una estona que remenava, el soldat tastà l'aigua calenta i digué:
- Bona, molt bona! Però potser hi falta un punt de sal ...
- Jo te'n portaré - féu una de les noies
Al cap d'una estona:
- Ara li falta ... una mica de tomàquet
I així anava demanant diversos ingredients:
- Una mica de ceba ... una mica de patata ... un pollastre ... una mica de pastanaga ... una mica de ...
L'estona passava. I l'olor que sortia d’aquella olla gran i vella arribava a cadascuna de les cases del poble. La gent, morta de gana, sortia de les cases i s’anava acostant al centre de la plaça. Tothom duia un plat buit i ressec. El bon soldat es compadí d'aquella gent i començà a posar brou i més brou dins els plats buits que portaven. Tothom en menjà tant com volgué. Finalment, totes les famílies del poble havien après que compartint el poc que tenien podien tirar endavant.
- Queda't amb nosaltres, si us plau! - suplicava la gent del poble unànimement al soldat -. Et guarirem i et mantindrem tant de temps com vulguis!
- Gràcies de tot cor, però he d'anar a d'altres pobles a fer el mateix. Suposo que hi ha molta gent que encara no ha après a compartir.
"Tant de bo el bon soldat arribi a tots els racons de la terra!"
"En un país en guerra, un soldat ferit i cansat estava buscant un lloc on poder-se recuperar. Després de caminar molta estona, va arribar a un poblet que semblava mig abandonat. Totes les cases s'alçaven al voltant d'una plaça rodona. I vet aquí que el soldat trucà la porta de la casa que semblava més nova. Al cap d'una estona, li mig obrí la porta una dona que duia un nen als braços.
- Podríeu atendre un pobre soldat, ferit de guerra?
- Aneu-vos-en d'aquí! - féu la dona -. Que no sabeu que en aquest poble passem fam i necessitem de tot? El poc que tenim cal que ho donem als nostres fills!
El pobre soldat ho anà intentant de casa en casa. Però la resposta sempre era la mateixa: NO!
Molt desanimat, i a punt de marxar del poble, va sentir les veus d'unes noies joves que provenien del riu. El soldat tingué una idea.
- Hola noies! Què feu?
- Rentem la roba de les nostres famílies. Ho fem amb sorra i aigua perquè no tenim detergents. I, a més a més passem una gana ...
- Mira que bé! Doncs jo us puc fer una sopa boníssima. Sí, una sopa de pedres!
- Una sopa de pedres? -Les noies es van posar a riure perquè es pensaven que el soldat estava boig- I com la faràs aquesta sopa?
- Que ho voleu veure? Sí? Doncs veniu a la plaça, que us ensenyaré a fer-la.
Les noies seguien el soldat disposades a prendre-li el pèl una estona. Quan arribaren a la plaça ...
- Primer necessito una olla gran i vella!
- A casa en tinc una! - digué la noia més riallera -.
El soldat omplí l'olla amb aigua i començà de posar-hi pedres, moltes pedres i de diverses menes. Quan feia una estona que remenava, el soldat tastà l'aigua calenta i digué:
- Bona, molt bona! Però potser hi falta un punt de sal ...
- Jo te'n portaré - féu una de les noies
Al cap d'una estona:
- Ara li falta ... una mica de tomàquet
I així anava demanant diversos ingredients:
- Una mica de ceba ... una mica de patata ... un pollastre ... una mica de pastanaga ... una mica de ...
L'estona passava. I l'olor que sortia d’aquella olla gran i vella arribava a cadascuna de les cases del poble. La gent, morta de gana, sortia de les cases i s’anava acostant al centre de la plaça. Tothom duia un plat buit i ressec. El bon soldat es compadí d'aquella gent i començà a posar brou i més brou dins els plats buits que portaven. Tothom en menjà tant com volgué. Finalment, totes les famílies del poble havien après que compartint el poc que tenien podien tirar endavant.
- Queda't amb nosaltres, si us plau! - suplicava la gent del poble unànimement al soldat -. Et guarirem i et mantindrem tant de temps com vulguis!
- Gràcies de tot cor, però he d'anar a d'altres pobles a fer el mateix. Suposo que hi ha molta gent que encara no ha après a compartir.
"Tant de bo el bon soldat arribi a tots els racons de la terra!"
diumenge, 2 de novembre del 2008
Bouillie de Chaussure
A La Quimera de l’or (Charles Chaplin, 1925), el director i protagonista ens dóna una recepta saborosa contra la fam. Bullir una sabata i posar-la al plat. Fins i tot els cordills poden fer el paper d’espaguetis. Ja ho diu el tòpic: la crisi aguditza l’enginy. Potser no és d’aquelles propostes culinàries que es menja amb els ulls, però si li posem un nom en francès sona molt millor.
dijous, 30 d’octubre del 2008
Ravioli (o com administrar bé la pasta)
Si els teus pares se’n van de creuer al Bàltic durant tres setmanes i et deixen diners per sobreviure, no et compliquis la vida. Compra menjar enllaunat per a tots els dies i administra els diners restants en el que et vingui en gana.
Aquest argument va donar peu a una sèrie alemanya de 1983, protagonitzada per la família Düwel. Un dels quatre fills guanya un concurs d’escriptura. El premi, un creuer de tres setmanes al mar Bàltic per a dues persones. Els quatre germans convencen els pares perquè marxin de vacances i els deixin sols a casa. Això sí, amb prou diners per a menjar.
Als quatre marrecs, per nom Jarl-Kulle, Pepe, Branka i Heide, se’ls acudeix comprar un munt de llaunes de Ravioli amb tomàquet per a tots els dies, per repartir-se els diners sobrants i poder-se comprar cadascú un capritx .
Els germans Düwell n’acaben farts, de tant ravioli. I quan els seus pares tornen, la mare els prepara el seu menjar preferit per celebrar-ho... Sabeu què?
Aquest argument va donar peu a una sèrie alemanya de 1983, protagonitzada per la família Düwel. Un dels quatre fills guanya un concurs d’escriptura. El premi, un creuer de tres setmanes al mar Bàltic per a dues persones. Els quatre germans convencen els pares perquè marxin de vacances i els deixin sols a casa. Això sí, amb prou diners per a menjar.
Als quatre marrecs, per nom Jarl-Kulle, Pepe, Branka i Heide, se’ls acudeix comprar un munt de llaunes de Ravioli amb tomàquet per a tots els dies, per repartir-se els diners sobrants i poder-se comprar cadascú un capritx .
Els germans Düwell n’acaben farts, de tant ravioli. I quan els seus pares tornen, la mare els prepara el seu menjar preferit per celebrar-ho... Sabeu què?
dimarts, 21 d’octubre del 2008
Arròs de llagosta sense llagosta
Ingredients per a 4 persones:
400 g d’arròs
1 kg de llagostes que no hem comprat perquè són cares
4 tomàquets madurs
1 pebrot vermell
4 alls trinxats
1/4 de litre de brou de peix
Oli
Brandi
Sal
Elaboració:
1. Tallem per la meitat, de dalt a baix, les llagostes que no hem comprat perquè són cares.
2. Amb una cullera, recuperem el corall del cap de les llagostes que no hem comprat perquè són cares. El fregim i el triturem.
3. En una cassola amb oli saltem les llagostes que no hem hem comprat perquè són cares ja salades, les flamegem amb el brandi i les reservem.
4. A la mateix cassola fem el sofregit amb l’all, el pebrot i el tomàquet.
5. Afegim l’arròs i el rossegem, hi afegim el brou calent i el corall picat, i ho salem.
6. Ho deixem coure 18 minuts, els 5 primers a foc fort.
7. Quan faltin 5 minuts per acabar la cocció hi afegim les llagostes que no hem comprat perquè són cares.
La recepta es pot reduir als punts 4, 5 i 6.
Aquesta recepta també serveix per fer Arròs de llamàntol sense llamàntol. Surt igual de bo i econòmic.
dimarts, 14 d’octubre del 2008
aviat, receptes anticrisi
Estem esperant que els índex d'atur arribin al 50%, la inflació al 25% i els índex borsaris s'ensorrin definitivament per posar un puntet picant a l'apassionant tema de la crisi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
